Quan es produeix una guerra el patrimoni i les obres d’art corren el perill de desaparèixer i les persones que treballen als museus tenen una missió molt important, evitar que acaben destruïdes i siguen saquejades.
Per això, dins les IV Jornades de Memòria Històrica i Democràtica del Pinós, Jorge Almarcha, llicenciat en ciències polítiques, ha oferit este divendres, 8 de març, una interessant xarrada per descobrir el paper tan important que va jugar el pinoser Vicente Jover Picó en l’evacuació del Museu del Prado, un projecte molt complicat perquè es tardava al voltant de 37 hores en transportar en camions les més importants obres d’art que custodiava el museu des de Madrid a València.
El regidor de Memòria històrica César Pérez, encarregat de presentar la xarrada ha agraït a Jorge Almarcha l’interès que ha mostrat a investigar sobre la figura de Vicente Jover.
Per la seua banda, la arxivera municipal, Clara Pérez, ha comentat als presents com van conèixer la figura de Vicente Jover i com es van iniciar els primers contactes.
Segons ha explicat Almarcha, és molt interessant conèixer la diversitat d’opinions que hi havia sobre eixe trasllat, perquè moltes persones van estar en contra.
Respecte a la figura de Vicente Jover, gràcies a que el propi museu estava preparant un llibre sobre la restauració de l’espai museogràfic i només sabien que era del Pinós, per a conèixer més dades es van posar en contacte amb el arxiu municipal i es va constatar que no hi havia molta més informació, encara que es va descobrir que va ser nomenat fill predilecte del Pinós.
Gràcies a les investigacions fetes per Jorge Almarcha, ara sabem que va tindre una carrera professional molt interessant, i encara que va tardar a dedicar-se al món de l’art i la restauració, les persones que se van creuar en la seua vida li van ajudar a arribar a Madrid.
Fa 70 anys que va faltar Vicente Jover i la informació de que disposava Jorge provenia de sa filla però ha buscat en el viatge vital de Jover al Pinós, Alacant, Valencia i Madrid, on van transcórrer els 30 anys que va treballar al Museu del Prado. També ha obtingut informació provinent d’altres museus on va treballar com a restaurador, com el de Bilbao, arxius d’acadèmies, articles de premsa, ajuntaments…
De tot el que s’ha parlat es desprèn que va ser una persona clau en eixa evacuació, en la preparació d’eixes obres, la seua restauració i en l’elaboració d’un criteri d’opinió per a decidir si les traslladaven amb totes les garanties. I ha posat com exemple que ara mateixa la plantilla de restauradors d’un museu com El Prado sol ser molt gran, abastant totes les disciplines (pintura, escultura, soports en fusta i marcs…) però en torn a 1917, que va ser quan va entrar Vicente Jover, era un tema molt més reduït.
En la xarrada també ha intervingut, Andrés Puche, professor de llengua castellana de l’institut que ha llegit dos retalls de premsa sobre la vida de Jover, un d’ells el referit a la recepció de l’ajuntament quan va ser nomenada fill predilecte.
En la recta final de la xarrada, ha pres la paraula Gloria Bruno, familiar de Vicente Jover, qui recorda als 6 i 7 anys visitar la seua casa de Madrid, Bruno ho ha qualificat “com un home senzill”
Tant Almarcha com el regidor de Patrimoni, César Pérez, han lamentat que al poble no se sàpiga res d’ell, a pesar d’haver segut nomenat fill predilecte del poble, i esperen que esta xarrada servisca per ressaltar la importància i necessitat de recuperar eixa memòria que corria el perill de desaparèixer.
Finalment, Jorge Almarcha ha sol·licitat que a causa del paper tan important que va tindre Vicente Jover, en l’evacuació, un carrer hauria de portar el seu nom.
