El documental “Morir Tranquil·la. Bebés i mares furtades a terres valencianes” ha segut el protagonista del tercer dia de les V Jornades de Memòria Històrica que està celebrant el municipi del Pinós al llarg d’esta semana.
Pel matí ha segut l’alumnat de 4rt de l’ESO de l’IES José Marhuenda Prats el destinatari de l’activitat, conversant sobre la qüestió en el propi centre educatiu, després d’haver vist el documental.
I per la vesprada, al Centre Cultural, ha tingut lloc la projecció del documental i posterior conversatori per a públic en general.
En els dos actes han intervingut el regidor d’Arxiu, Patrimoni i Participació Ciutadana, César Pérez, l’arxivera municipal, Clara Pérez, Paco Alarcón Molero, secretari de l’associació AVA Alicante (Asociación Víctimas Alicante Bebés Robados y Adopciones Irregulares), i la pinosera Isabel Oliver, qui porta molts anys buscant a la bessona de la seua germana Mari Bienve.
Per al regidor, el documental deixa clar que les institucions estatals i religioses van deixar de costat a les dones vulnerables quan van permetre estes pràctiques i li ha donat les gràcies a Isabel Oliver per proposar que estes jornades li donaren veu a esta qüestió dels bebés furtats i les famílies que busquen respostes.
L’arxivera municipal ha explicat el treball que fa l’associació per trobar eixes respostes i ha destacat el seu paper important en investigar una casuística que va perdurar molts anys més al final de la dictadura.
El documental parla d’una de les tragèdies més cruels des del final de la Guerra Civil a finals del segle XX, ja en plena democràcia espanyola, i conté testimoniatges de persones coneixedores d’estes pràctiques de separacions forçades i de víctimes a la recerca de la veritat i dels seus orígens biològics.
El film va ser produït en 2021 per la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica de la Generalitat Valenciana, sent realitzat per InfoTV, amb guió i direcció de Sergi Tarín i direcció de fotografia de José Mª Casamayor.
El treball plasma cóm van organitzar els vencedors el robatori de bebés a les seues mares, be per ser roges, per ser pobres, perquè no s’ajustaven als valors femenins del franquisme o perquè ja tenien massa fills. Un sistema que usava el recurs forçat de la culpa, aprofitant-se de la seua debilitat.
A l’origen, la sostracció era obertament política, i segons l’acte del Jutjat Central d’Instrucció núm. 5 de l’Audiència Nacional de 18 de novembre de 2008, van ser més de 30.000 xiquets els apartats de les seues mares en esta etapa. En les dècades següents, la repressió ideològica, moral, religiosa i de gènere es va acarnissar amb les dones pertanyents a un sector vulnerable de la societat. La quantitat de bebés desapareguts va ser immensa.
En 2024, la impunitat continua perquè estes xiquetes i xiquets que van ser robats en presons, hospitals, clíniques, en qualsevol centre estatal o privat de qualsevol naturalesa o índole, on les dones donaren a llum, continuen hui desapareguts, seguixen hui despullats de la seua identitat i el seu estat civil, del seu dret a saber qui són. A esta circumstància cal afegir els seus descendents directes (els fills i nets).
Segons ha comentat Paco Alarcón, hi ha dades que parlen de 15 casos relacionats amb el Pinós, segons ha recopilat l’associació a Alacant.
Isabel ha relatat la situació de la seua mare, des de que li van dir que la seua filla estava morta i la van soterrar a la fosa comuna del cementeri alacantí, sense donar-li oportunitat de donar-li sepultura on desitjaren els seus pares. I pensa que està viva després de veure per la tele a una dona que era igual que la seua germana Mari Bienve. De fet, les dues formen part de l’associació AVA des de la seua fundació.
Per les dades que disposa l’associació, Paco creu que no hi ha un vertader interés en investigar, sobretot perquè son considerats casos prescrits, entre altres coses perquè les persones que van cometre eixes irregularitats ja no viuen, i si en les exhumacions que es fan no apareix cap cos es considera que no hi ha delicte.
Però creu que s’ha de continuar per a resoldre els dubtes que encara hi ha, aprovant una llei que done garanties a les famílies o es cree un banc d’ADN, com existeix en altres països.
