- El municipi ha commemorat esta vesprada el seu bicentenari amb un acte institucional on s’ha posat en valor el llegat de les generacions de pinosers i pinoseres des de 1826.
Tal dia com hui, fa exactament 200 anys, el Pinós va començar a caminar com a poble independent. Per a celebrar esta efemèride històrica, el teatre auditori municipal ha acollit esta vesprada un acte institucional que ha estat carregat d’emoció, records i un profund sentit de pertinença.
Un acte que ha omplit el recinte i entre el públic ha comptat amb la presència dels alcaldes de Monòver i l’Alguenya, Lorem Amat i Sergio Ramírez, la diputada autonòmuca Charo Navalón i el diputat nacional Lázaro Azorín, a més de les representants festeres del poble i del barri de les Coves, associacions locals i veïnat.
Una recreació del moment històric
L’acte, que ha estat presentat per la periodista local Elena Payá, ha començat amb una representació teatral a càrrec de Taules Teatre i la Unió Lírica Pinosense, que han transportat els assistents al moment precís en què es va fer oficial la independència del municipi, encara que la trama situava al públic en l’expectació de la ciutadania quan esperava l’arribada dels emisaris que portaven l’esperat document del Privilegi de Villazgo.
A continuació, la projecció d’un vídeo commemoratiu elaborat pels Mitjans de Comunicació Municipals ha repassat l’evolució del Pinós durant estos dos segles, destacant l’esforç conjunt de la ciutadania i l’administració per a fer créixer el poble.
Homenatge als qui han guiat el poble
Un dels blocs més significatius de la vesprada ha sigut l’homenatge als alcaldes que han passat per l’Ajuntament des de 1826 fins a l’actualitat. Durant la cerimònia, s’ha fet un repàs de com ha evolucionat la designació dels governants, des dels vots dels caps de família al segle XIX fins al sufragi universal i l’actual etapa democràtica.
L’alcaldessa actual, Sílvia Verdú, acompanyada pels regidors César Pérez, María José Moya i Neus Ochoa, ha entregat plaques commemoratives als familiars dels antics alcaldes. S’ha fet menció especial a figures com Bruno Blanes, el primer alcalde de la independència, o a María Rosario Ochoa Mira, qui en 1986 va ser la primera dona a formar part de la corporació municipal.
L’acte ha viscut un moment de gran simbolisme amb la presència dels quatre alcaldes més recents: Vicente Rico Ramírez, José María Amorós Carbonell, Lázaro Azorín Salar i la mateixa Sílvia Verdú, qui ostenta l’honor de ser la primera alcaldessa en la història del municipi.
Germanor amb Monòver
Com a mostra del lligam històric que unix ambdues localitats, l’alcalde de Monòver, Loren Amat, ha pujat a l’escenari per a dedicar unes paraules al poble veí, recordant el passat compartit abans de la segregació de 1826 i proposant fer realitat un desig, la creació d’un bosc en un entorn compartit pels dos termes municipals, per tal de compensar eixa llegenda que diu que els monovers van ser capaços de tallar més de sis mil arbres del Pinós quan es van assabentar de la segregació, posant sobre l’escenari plançons d’arbres.
També ha intervingut l’alcalde de l’Alguenya, Sergio Ramírez, qui ha recordat que moltes de les persones a les quals s’ha fet un homenatge esta vesprada també van ser els alcaldes del seu poble i La Solana, fins que en 1933 van deixar de ser pedanies del Pinós. Per a ell, són més les coses que ens unixen a les dues poblacions.
Com ha recordat l’alcaldessa del Pinós, Silvia Verdú, 2026 és un any de celebracions, perquè les commemoracions del bicentenari no acaben ací, recordant que el Pinós gaudirà d’actes culturals, correfocs o el tradicional “Villazgo” del diumenge 15 de febrer, però, a més, ha anunciat que fruit de la investigació de l’Arxiu Municipal, dirigida per Clara Pérez, es publicarà pròximament un llibre que arreplegarà la història completa de la localitat.
Tot seguit s’ha projectat altre vídeo, el del Bicentenari, que ha donat vida a moltes fotografies antigues del Pinós rescatades del fons dels arcons, com veure al tio Edmundo ‘el Albarquero’ cosint una sabata, junt a altres més modernes, com l’escultura de l’aiguadora de la nova font omplint el seu cànter.
La part final de l’acte l’han protagonitzat la música i els balls del Grup de Danses del Pinós, que ha preparat un bonic espectacle ple d’emocions i de referències a la cultura del poble, partint de la importància que ha tingut per a la població tindre coberta la necessitat d’aigua i el paper tan important que ha jugat el cànter pinoser. Un espectacle narrat que ha fet sonar coneguts instruments junt a altres sons fets amb objectes molts relacionats en la vida diària de la població.
Acabada l’actuació, i com a punt final, l’escenari s’ha tornat a omplir, esta vegada per a fer una multitudinària foto de família amb les persones protagonistes d’este acte institucional, que ja forma part de la memòria col·lectiva del municipi.