Dins de la programació del Mes de la Dona impulsada per la Regidoria d’Igualtat, la plaça de l’Ajuntament ha acollit un acte on el silenci ha tingut un ressò més profund que mai. Sota una treva meteorològica que ha permés el recolliment, la plataforma “El Pinós contra la Violència de Gènere” ha convocat la ciutadania per a honrar aquelles dones que van deixar de tindre veu, transformant l’absència en un compromís viu per la igualtat.
Enguany, l’acte ha pres una rellevància històrica en coincidir amb el Bicentenari del Pinós. La reflexió s’ha centrat en el paper fonamental de les dones en la construcció de la identitat local. Lorena Escandell ha sigut l’encarregada de posar veu a un emotiu poema escrit per Empar Tormo.
A través de la lectura, s’ha posat en valor l’esforç invisible de generacions de pinoseres que, des de l’ombra o en els oficis més diversos, han sigut el vertader motor del poble. Els versos d’Empar han rescatat de l’oblit noms i tasques, recordant que abans dels llibres i les dates, hi hagué dones sostenint la vida.
IN MEMORIAM
Abans que el Pinós tinguera nom hi hagué una dona i un camí. Abans dels llibres i les dates, hi hagué cànters plens de destí. Anava a la Font cada dia, fang a les mans, sol a la pell, i en cada viatge portava al poble un poc de vida, un poc de temps.
No era només aigua el que duia era temps, era cura, era el batec silenciós d’un poble que naixia.
El temps va passar i el poble es va fer gran, i les dones continuaren caminant: dones amants del seu poble, dones telefonistes, bibliotecàries, aparadores, amortalladores, botigueres, veremadores, bugaderes, escriptores, mestres, modistes, perruqueres, les que treballaven a casa silenciosament: <<las sus labores, las propias de su sexo>>…
Totes elles han format i formen part de la nostra existència. Totes elles estan en la Nostra Memòria, que no cal oblidar, i no les oblidarem.
Han sigut un referent i, gràcies a elles, ara nosaltres caminem per un poble que vol ser alliberador que vol ser esperançador…
Avui, dos-cents anys d’existència del Pinós, com a poble, mirem amb gratitud: perquè on hi hagué una dona i un cànter, hi hagué el Pinós aprenent a ser llum.
L’acte ha servit per a reconéixer que el Pinós actual, eixe poble que camina cap a l’alliberament i l’esperança, és hereter directe d’aquelles dones que foren “cànter i camí”.