La Plataforma El Pinós contra la Violència de Gènere torna a reprendre, després del mes d’agost, la concentració silenciosa per manifestar i fer visible l’ajuda i suport, a les dones afganeses, així com a totes aquelles que pateixen discriminació en tots els àmbits.
Abans de donar inici als cinc minuts de silenci, Imma Garrigós i Albert ha llegit un manifest de la Coordinadora Feminista de Valencia en la que demanava a la comunitat internacional, “que no reconega al govern dels talibans; al govern de l’Estat Espanyol que tampoc ho faça i inste a les autoritats europees a organitzar un corredor humanitari que puga garantir la vida i el dret d’asil a les dones afganeses i les seues famílies que es troben en perill”.
Les dones són les grans perjudicades amb l’arribada dels talibans a l’Afganistan. La llei islàmica els relega a un segon pla i els arrabassa la majoria dels seus drets. Una situació que es denuncia des de totes les parts del món en favor de totes aquestes dones que a hores d’ara estan amenaçades per l’entrada de el règim talibà.
La concentració de hui ha sigut recolzada pels edils del l’Ajuntament; Inma Brotons, Lourdes Yañez, Neus Ochoa, César Pérez y l’alcalde de Pinós, Lázaro Azorín que han volgut acompanyar a les components de la Plataforma.
Després dels cinc minuts de silenci, Toñi Perea ha sigut l’encarregada de llegir un poema de l’escriptora y periodista afganesa, Nadia Anjuma. Destacada impulsora dels drets de les dones, creant cercles de lectura en contra del règim del seu país. Va ser assassinada a colps pel seu espòs i per la família d’aquest.
Cal assenyalar que en la concentració de hui les components de la Plataforma El Pinós contra la Violència de Gènere han col·locat ciris encesos en els bancs d’accés a l’ajuntament, per totes les persones que pateixen qualsevol tipus de violència.
Per altra banda al nostre país en el que va d’any el nombre de dones assassinades per violència de gènere ascendeix a 33 i a 1.111, des de 2003. Pel que fa al nombre de menors orfes/as per violència de gènere ascendeix a 16 i a 320, des de 2013.
LECTURA DEL MANIFEST A LES PORTES DE L’AJUNTAMENT
Abans de donar inici als cinc minuts de silenci, Imma Garrigós i Albert ha llegit un manifest de la Coordinadora Feminista de Valencia que dia lo següent:
Davant la crisi creada a l’Afganistan, la Plataforma “El Pinós contra la Violència de Gènere” demana a la comunitat internacional que no reconega al govern dels talibans; al govern de l’Estat Espanyol que tampoc ho faça i inste a les autoritats europees a organitzar un corredor humanitari que puga garantir la vida i el dret d’asil a les dones afganeses i les seues famílies que es troben en perill.
Així mateix, demanem al govern espanyol que facilite el dret a l’asil a les dones afganeses que el sol·liciten, que no abandone a les dones i les seues criatures que queden al país, així com establir mecanismes internacionals per a protegir els drets fonamentals de la població civil. També demanem als governs autonòmics i municipals col·laborar en l’acolliment i atenció a les dones que aconsegueixen fugir del país.
Fem un anomenat a totes les organitzacions feministes per a sumar esforços i donar suport a la lluita de les dones afganeses estrenyent llaços de cooperació a través d’organitzacions feministes i de la societat civil.
Durant els últims 20 anys les dones afganeses havien recuperat alguns drets que els permetien viure amb relativa llibertat: dret a l’educació, al treball i fins i tot a l’activitat política. Un 25% de dones formen part del que fins ara era el Parlament de Kabul, i més de cent mil dones participaven en els consells locals, segons dades de Soledad Gallego Díaz en el diari El País del 14-08-21. No obstant això, el retorn de les tropes de talibans torna a posar en perill la vida de totes les dones i les seues famílies.
Afganistan està ara en mans del fonamentalisme feixista. Els EUA i l’OTAN van contribuir activament a enderrocar al govern de la república democràtica d’aqueix país fa ara tres dècades, des de llavors, els drets de la població civil han estat supeditats als interessos geoestratègics dels EUA que ara abandona a la seua sort.
Els fonamentalismes religiosos afecten cruelment la vida de les dones, i en el cas dels talibans de l’Emirat Islàmic està més que provat. Per tant, des de Coordinadora Feminista insistim a establir els fonaments necessaris per a la construcció d’un Estat Laic que ens protegeixca les dones, i a tota la societat, enfront dels abusos de qualsevol fanatisme.
Com a feministes rememorem les paraules de Simone de Beauvoir que ens va advertir: “No oblideu mai que bastarà una crisi política, econòmica o religiosa perquè els drets de les dones tornen a ser qüestionats. Aquests drets mai es donen per adquirits, heu de romandre vigilants tota la vostra vida”. I també recordem el sentiment sóriritat de d’Audre Lorde quan va dir: “No seré una dona lliure mentre continuen havent-hi dones sotmeses”.
