- L’acte es va celebrar divendres al Centre Cultural.
Si estan interessats en conèixer el nom en valencià de les serres del terme, paratges, caserius, barrancs o vies de comunicació, tot això ho trobaran recollit en dues publicacions que van ser presentades el passat 28 de maig al Centre Cultural El Pinós.
Es tracta dels fullets corresponents al terme municipal del Pinós i a la zona lingüística del Carxe dins la sèrie de fulletons “Toponímia dels Pobles Valencians” que estan editant l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i l’Institut Cartogràfic Valencià (ICV).
L’acte va estat preparat per la Coordinadora per la Llengua del Vinalopó-Escola Valenciana, l’Acàdemia de la Llengua, Cau d’arrels, associació pel patrimoni históric i cultural, i amb la col·laboració de la Regidoria de Cultura, la Biblioteca Pública Municipal Maxi-Banegas i l’Ajuntament del Pinós.
L’accés a l’acte estava limitat per complir amb la normativa COVID i, de fet, calia inscriure’s prèviament. Entre el nombrós públic que ha omplir les places previstes es trobava la regidora de Cultura i Joventut, Silvia Verdú.
En nom de l’organització, Imma Garrigós va felicitar les dues ponents per l’immens treball que hi ha darrera d’estes publicacions i va destacar les seues respectives trajectòries professionals.
La professora Maribel Guardiola, com a secretària de la Secció de Terminologia i Assessorament Lingüístic de l’AVL, va explicar que la publicació dels fullets té la funció de fixar la toponímia de cada lloc i promoure el seu ús regularitzat. 274 dels 542 municipis que te la Comunitat Valenciana ja tenen el seu fullet, i en l’acte del divendres, els assistents a l’acte van poder recollir no sols els exemplars del Pinós i del Carxe, també altres que s’han editat de la comarca els de Monfort del Cid, La Romana, Elda o L’Alguenya.
En el cas dels fullets que es presentaven en esta ocasió, Esther Limorti és l’autora dels texts i destaca que han segut molts els anys de treball de camp per recollir els noms tradicionals de cada racó que apareixen reflectits en els fullets, un treball que han fet moltes persones, recordant que alguns dels informants ja no estan amb nosaltres. Per a ella, este patrimoni s’ha de divulgar i ensenyar als centres educatius, per a que no es perda, el coneguen i el facen seu les noves generacions.
Les dues publicacions inclouen una descripció del territori, amb dades a sobre la seua història i recursos, que dona pas a una relació d’Elements Físics (com orografia, hidrografia natural i artificial), altra que parla de la Presència Humana (a través de la denominació dels nuclis de poblament i altres llocs d’interés), i l’apartat de Partides i Vies de Comunicació (on trobem el nom de les pedanies i paratges rurals, a més dels camins, carreteres i veredes). Es complementa amb mapes que mostren la ubicació dels punts que apareixen en els llistats i els escuts dels ajuntaments que han col·laborat en el projecte, com és el cas del Pinós.
Amb la seua publicació, l’Acadèmia de la Llengua vol evitar que es perden els noms tradicionals i pretén regular eixes denominacions, unificant els criteris per a que les administracions puguen usar-les a l’hora de senyalitzar eixos llocs i que faciliten a qualsevol persona reconèixer cada racó del nostre territori.
L’ús d’eixos espais és el que manté la majoria dels noms vius en la memòria, perquè la toponímia és una part fonamental del llenguatge. Encara que de vegades passen desapercebuts, però no sols ens serveixen per a identificar i localitzar els llocs en què es desenvolupa qualsevol activitat humana.
A més de l’edició en paper també estan disponbibles en internet els fullets en format PDF.
Moltes de les persones que van acudir també van decidir adquirir unes samarretes i bosses que ha creat la Coordinadora per la llengua Terres del Vinalopó amb algunes de les imatges i paraules més característiques del Pinós.
