Hui divendres ha tingut lloc, al Centre Cultural El Pinós, l’última de les activitats programades enguany dins el Mes de les Dones, la xarrada “Empoderament de les Dones amb discapacitat: Obstacles i reptes”.
En l’acte han pres part la regidora d’Igualtat i LGTBIQ+, María José Moya, la diputada autonòmica Laura Soler, la presidenta de l’Associació “Iguals i Sense Traves”, Lucía Gómez, i Carolina Albert Amorós, professora i activista, qui ha substituït a María Dolores Furió, dissenyadora gràfica i experta en comunicació, qui finalment no s’ha pogut desplaçar al Pinós.
Entre el públic han estat presents integrants del departament de Serveis Socials, les regidores Noelia Rico i Sandra Marhuenda, familiars de les ponents i públic en general.
Com ha recordat la regidora d’Igualtat i LGTBIQ+, María José Moya, qui s’ha encarregat de conduir l’acte, “al voltant d´un 60% de les persones amb discapacitat som dones i això suposa que, si sempre és mes difícil per a les dones, en este cas encara ho és més. Per això estes dones mereixen un homenatge i reconeixement públic, donat que treballen pels demés i el seu treball millora la vida de les persones. Les seues són histories de superació”.
Tant Lucía com Carolina i Laura han posat de manifest les dificultats que han anat trobant al llarg de la seua vida i com han sabut fer-li front i eixe endavant, però també han destacat els reptes que encara queden pendents. Les seues intervencions han servit per compartir unes experiències de vida que les posen com a referents en diferents àmbits, el professional, el familiar i afectiu, el sanitari o l’educatiu.
Per a Lucía Gómez, “a les dones amb discapacitat ens costa molt treballar i traure en avant les nostres vides, sobretot si has de tocar moltes portes per accedir al que necessites i no és fàcil trobar-les obertes”. Encara que es puga pensar que actualment no és així, Lucía Gómez segueix notant un tracte diferent, perquè hi ha gent que no és conscient del problema, o com ella ho defineix: “Hi ha una doble o triple discriminació”.
Carolina Albert ha relatat la seua situació com a filla d’una dona amb discapacitat i mare d’una xiqueta, Carla, que amb 12 anys pateix una malaltia que li afecta al sistema motor i la fa una persona depenent. Per això agraeix el suport que troba dels homes de la família i de l’associació Iguals i sense Traves on ha asumit la responsabilitat de ser la seua secretaria. És una dona activista i compromesa amb la lluita perquè persones com la seua filla tinguen les oportunitats que mereixen, i com a professora pensa que encara n’hi ha molt a fer, sobretot per a que es dediquen els recursos que faciliten la seua entrada en el món laboral o que no troben tantes limitacions quan intenten trobar un futur en allò que els agrada.
Per la seua banda, Laura Soler recordava que el viatge de fa uns mesos a Brussel·les va servir per a moltes coses, entre elles forjar iniciatives com la de la xarrada de hui. Per això ha agraït a la regidora María José Moya que forme part de l’agenda del Mes de les Dones. “La gent no és conscient del que costen les coses i per a mi enguany ha segut la primera volta que he pogut anar davant la pancarta del 8 de març, donant visibilitat a la meua situació i a la de tantes dones com jo”. Per a ella, encara que sembla que les coses van canviant, “tenim molt a treballar, sobretot en el tema de les barreres socials, i en l’àmbit rural i en pobles xicotets encara més”. I quan acabe la seua tasca com a diputada autonòmica espera seguir treballant per seguir millorant la qualitat de vida de les persones amb discapacitat, com ja ho ha fet estos últims anys com a regidora de l’Ajuntament d’Alacant i ara des seu escó al parlament valencià.
La de hui ha segut una vesprada molt instructiva, amb les històries d’unes dones valentes que han són conscients que s’ha de continuar lluitant més i per això és necessari el suport d’unes a altres, “que ens fa més fortes; la gent valenta no és la que es cau sinó la que més voltes s’alça”, com recordava la diputada autonòmica.
