Este dimarts ha visitat l’Aiguamoll del Prado Pilar Risueño, tècnica responsable del Centre Aqüícola del Palmar, dependent del Servei de Vida Silvestre i Xarxa Natura 2000 de la Direcció General de Medi Natural i Animal de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori. Li han acompanyat la regidora de Medi Ambient, María José Moya, al costat del biòleg municipal José Carlos Monzó i diversos tècnics de l’àrea.
Risueño ha realitzat esta visita ja que l’aiguamoll del Pinós forma part de la xarxa de poblacions amb Fartet existents a l’interior d’Alacant i és una població genèticament molt diferent de la d’altres zones de la costa mediterrània, des de Catalunya a Andalusia, passant per la Comunitat Valenciana i Múrcia.
Per a ella, el treball que s’està realitzant és molt important, ja que “som un poc responsables de mantindre el patrimoni genètic d’esta població tan diferenciada. De fet, ara mateix podem dir que en l’aiguamoll del Pinós tenim, sens dubte, la millor població conservada de Fartet interior”.
La principal raó que li fa realitzar esta afirmació és que no té presència d’espècies invasores. “A pesar que l’aigua podria ser colonitzada per altres espècies com la gambusia, com succeïx amb altres zones humides; ací es manté sense la presència d’altres espècies exòtiques”, comenta Pilar Risueño, qui estima que existix ací “un gran reservori increïble de fartets de l’Alt i Mitjà Vinalopó, una espècie que continua estant en perill d’extinció”.
Això és fruit del treball que s’ha realitzat estos últims anys, ja que recorda que “portem venint a la zona des de 2004 i des d’aquella xicoteta basseta no sols s’ha aconseguit que la zona s’incloga en el catàleg de zones humides, gràcies a l’esforç de l’ajuntament, que ha estat treballant en eixa inclusió, sinó que gràcies a l’interés mostrat pel tècnic José Carlos Monzó i tot el seu equip de voluntariat i grups de Labora, s’ha ampliat la xarxa de distribució de l’espècie en quilòmetres, donat que tenim tota una xarxa de séquies recuperades més altres que s’han anat creant i ara permeten una comunicació en tot l’aiguamoll del Prado, la qual cosa garantix que en èpoques de sequera molt grans sempre es mantinguen reductes de fartet en totes les zones”, com ha recordat la tècnica de Conselleria.
A més, destaca que “s’ha recuperat tota una zona humida important per a altres invertebrats, aus i espècies aquàtiques, la qual cosa indica que és un ecosistema que mereix estar en el catàleg de zones humides i esperem que prompte es convertisca en una reserva de l’espècie Aphanius Iberus (que és el nom científic del Fartet)”.
La regidora de Medi Ambient, María José Moya, s’ha mostrat molt agraïda per la visita i assegura que continuaran treballant, braç a braç, tant l’Ajuntament del Pinós com la Generalitat Valenciana, perquè aconseguir la declaració de l’aiguamoll del Prado com a reserva de fauna per al fartet.
